Préssec

(Persica vulgaris)

Fruit de forma arrodonida de diferents colors (vermell, rosat, groc o ataronjat). La pell del préssec recorda el vellut pel seu tacte. La polpa pot ser tova o dura, segons les varietats.

- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des

- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)

Traducció del nom

Català: Préssec
Castellà: Melocotón
Anglès: Peach

Categoria

Fruita

Família

Comercial: Fruita de pinyol
Científica: Rosàcia

Varietats

Groc (Baby Gold, Calanda, Campiel, Carson, Katherine, Manolitos, Maria Serena Miraflores, Rodolfo, Sant Llorenç, Sudanell, Trobador, Vesubi), Polpa groga (Merryl), Polpa blanca (Aigua), Altres (May Crest, O’Henry, Red Top, Royal Glory, Spring Lady, Spring Time)

Valor nutricional

52 calories per cada 100 grams

Grams que fan una ració

150-200 grams

Propietats/beneficis

Aquesta fruita conté vitamina A, C, B1, B2 i PP i diverses sals minerals com el potassi, sodi, calci, magnesi, ferro, fòsfor, sofre, clor, manganès i alumini. El préssec és un aliment oxidant i astringent, diürètic, laxant, depuratiu, calmant dels nervis i estimulant de les glàndules.

Formes de preparació i consum

En general, el préssec es consumeix fresc i cru (que és la manera més beneficiosa), però també es pot menjar en: almívar, compota, confitura, melmelada, xarop (suc de fruita concentrat) i sec. També es pot elaborar una infusió amb fulles de presseguer, que serveix com a laxant. El consum es recomana a tot el món, excepte als grans diabètics i a persones amb inflamacions cròniques de l’intestí.

L’arbre on creix i les seves curiositats

Presseguer

Encara que es creia nadiu de Pèrsia, el presseguer és originari del centre de la Xina, país en el qual aquest és un arbre venerat, és l’arbre del bé i del mal. El cultiu a la Xina es va iniciar fa milers d’anys i, posteriorment, es va estendre per l’Àsia i Europa, des d’on es va portar al continent americà.

Les principals zones de producció són els Estats Units, Itàlia, Espanya (Múrcia, Lleida, Osca, Saragossa, València, Sevilla, Tarragona, Barcelona, La Rioja), Xina, França, Rússia, Japó, Argentina, Austràlia i Alemanya.