Porro

(Allium porrum)

Hortalissa de la mateixa família que l’all i la ceba, d’arrel bulbosa. Fa al voltant de 50 cm d’alçada i 3 o 4 cm de gruix. Les fulles, que van del blanc al verd fosc, i el bulb, blanc, tenen un sabor semblant al de la ceba, però molt més suau i delicat.

    • Gen
    • Feb
    • Mar
    • Abr
    • Mai
    • Jun
    • Jul
    • Ago
    • Set
    • Oct
    • Nov
    • Des
    • Cultiu a l'aire
    • Cultiu forçat en hivernacle
    • Conservació en càmeres frigorífiques
    • Producte de varies procedències
    • Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)

Traducció del nom

Català: Porro
Castellà: Puerro
Anglès: Leek

Categoria

Hortalissa

Família

Comercial: Hortalissa de bulb
Científica: Liliàcia

Valor nutricional

42 calories per cada 100 grams

Grams que fan una ració

250 grams

Propietats/beneficis

A més de la riquesa en vitamina B i C, els porros tenen notables proporcions en sals minerals de ferro, magnesi, sofre, sílice, sodi, manganès, potassi, fòsfor i calci. Els porros tenen propietats laxants molt marcades.

Formes de preparació i consum

Els porros es presten a nombroses combinacions (entremesos, gratinats, en salsa, etc.). Bullits durant poc temps, el suficient perquè s’estovin, mantenen quasi totes les seves propietats. El consum de porros crus finament picats afegits a les amanides és també molt bo. En rentar els porros, és aconsellable treure diverses de les fulles externes i fer un tall al peu per assegurar la seva completa neteja.

L’arbre on creix i les seves curiositats

Porro

El porro es va originar, probablement, a la regió mediterrània oriental del Pròxim Orient, on s’ha cultivat des de fa tres mil o quatre mil anys. Per a les hemorroides, es bull mig quilo de porros en 5 l d’aigua, incloses les fulles verdes. Amb aquesta cocció es pren diàriament un bany (el més calent possible) durant 8 dies, abans d’anar a dormir. A mesura que es nota millora es van espaiant els banys. El suc de porros, barrejat amb llet, s’utilitza com a loció per als vermells i grans de la cara. Barrejat amb molla de pa, serveix com a cataplasma per aplicar sobre forúnculs, als quals fa madurar ràpidament.

Es tracta d’un cultiu important a molts països, entre ells França, Gran Bretanya, Espanya (La Rioja, Badajoz, Barcelona, Biscaia, Guipúscoa, Toledo, Burgos, Navarra, Cadis, Àlaba), Bèlgica, Dinamarca i Holanda.

Utilitzem les galetes per millorar els nostres serveis i oferir-te una bona experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu us.

Veure política de galetes Tanca pop-up