Pera

(Pyrus communis)

Tenint en compte que hi ha milers de varietats d’aquesta fruita que es cultiven arreu del món, la descripció ha de ser generalista. Així, podem dir que la majoria de les peres tenen una forma molt semblant a la d’una bombeta. El color de la pell que predomina és el verd, però també pot ser groc, marró o vermell i el de la polpa és el blanc. El calibre de la pera oscil·la entre els 35 i els 70 mm.

    • Gen
    • Feb
    • Mar
    • Abr
    • Mai
    • Jun
    • Jul
    • Ago
    • Set
    • Oct
    • Nov
    • Des
    • Cultiu a l'aire
    • Cultiu forçat en hivernacle
    • Conservació en càmeres frigorífiques
    • Producte de varies procedències
    • Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)

Traducció del nom

Català: Pera
Castellà: Pera
Anglès: Pear

Categoria

Fruita

Família

Comercial: Fruita de llavor
Científica: Rosàcia

Varietats

Abatte, Anjou Argent, Alejandrina, Barlet, Blanquilla, Canella, Carlet, Castells, Conference, De Comice, Delbar, Devoe, Duyene du Comice, Ercolini, Flor d’Hivern General Leclerc, Gran Champion, Kaiser, Llimonera, Magallona, Max Red Barlett, Moratini, Packam’s, Passa Crassana, Premier, William’s

Valor nutricional

61 calories per cada 100 grams

Grams que fan una ració

150-200 grams (una peça mitjana)

Propietats/beneficis

La pera conté un 53% de sals minerals alcalines i un 47% de sals àcides. Les principals vitamines d’aquesta fruita són: A, C, B1, B2 i PP. Pel seu alt contingut en ferro, el consum de la pera és bo per a la formació de glòbuls vermells i és recomanada en casos d’anèmia i problemes cardiovasculars. El contingut en pectina de la seva polpa és molt eficaç per a l’aparell digestiu, ja que alleugera la pesadesa d’estómac i ajuda en les digestions. A més a més, la pectina també regula el trànsit intestinal i redueix el nivell de colesterol de la sang. Així mateix, la cel·lulosa que conté aquesta fruita actua com a laxant.

Formes de preparació i consum

Les peres les pot consumir qualsevol persona, a excepció d’aquelles que tinguin acidesa gàstrica. La forma més agradable i convenient és consumir-la al natural, ja que així conserva totes les seves propietats. Així mateix, pot consumir-se cuita, en melmelades o compotes i barrejada amb farina en forma de pastís. També se sol prendre en almívar, al vi o rostida al forn, així com de guarnició acompanyant nombrosos plats. La pera és molt recomanable per a totes les persones artrítiques i reumàtiques.

L’arbre on creix i les seves curiositats

Perera

Es creu que la pera comuna és una forma cultivada d’alguna espècie silvestre, encara que el cert és que a Europa Central encara es pot trobar en estat silvestre. Els romans van estendre el seu cultiu per tot el seu imperi, i després del descobriment d’Amèrica van ser els anglesos i francesos qui van introduir-la a Nord-amèrica.

Avui dia, és un fruiter comú a totes les zones temprades del planeta. Els principals països productors de pera són Itàlia, els Estats Units, Espanya (Lleida, Saragossa, Osca, Badajoz, Alacant, La Rioja, València, Múrcia, Castelló), Japó, Turquia, Alemanya, França, Argentina i Sud-àfrica.

Utilitzem les galetes per millorar els nostres serveis i oferir-te una bona experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu us.

Veure política de galetes Tanca pop-up