Litxi
(Litchi chinensis)Manats de 15 o 20 fruits, de color marró vermellós, coberts cada un d’ells amb una pell consistent. El fruit és de forma ovalada (4 cm de diàmetre) amb la polpa blanca, transparent, dura, llisa i sucosa, el sabor de la qual recorda vagament el del raïm moscatell.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Litxi
Castellà: Litchi
Anglès: Litchee
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruita tropical/exòtica
Científica: Sapindàcia
Valor nutricional
74 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
150 grams
Propietats/beneficis
El litxi és una excel·lent font de sucre, proteïnes, fibra, vitamines B1, B2 i C, calci, potassi, fòsfor i magnesi, constituint un aliment ideal per als nens en període de creixement i per a persones grans que pateixen descalcificació.
Formes de preparació i consum
La millor manera de consumir el litxi és fresc, ja que així és com es presenta més atractiu. El litxi es pot combinar amb qualsevol fruita tropical per preparar unes postres apetitoses i sanes. També es pot combinar amb els dolços, la carn, el peix i l’arròs. Encara que la seva principal utilització és en fresc pel seu aroma i sabor dolç, també pot aprofitar-se per prendre en almívar, en conserves, amanides, pastissos i acompanyant carns i peixos. A la Xina se’ls mengen assecats com si fossin panses.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Litxi
El litxi és originari del sud de la Xina subtropical (província de Canton) i té més de dos mil anys.
El litxi es cultiva a l’Índia, Indoxina, Tailàndia, sud de Japó, Austràlia, Àfrica subtropical i els Estats Units. En les últimes dècades s’ha introduït a Israel, Espanya (Canàries i costa mediterrània) i Portugal (Madeira).