Gerd
(Rubus idaeus)Fruit de forma rodona i cònica. Té una pell vellutada i sensible, de color vermell, recoberta d’un pèl molt fi, quasi imperceptible. Al seu interior trobem unes llavors diminutes embolcallades per la seva mateixa polpa, que és molt sucosa.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Gerd
Castellà: Frambuesa
Anglès: Raspberry
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruita petita
Científica: Rosàcia
Valor nutricional
40 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
150-200 grams
Propietats/beneficis
El gerd és ric en vitamina C i, sobretot, E; tenint a més bons nivells d’elements minerals (potassi, calci i ferro), àcids orgànics i sucre, que és apte per a diabètics. L’acció antiinflamatòria dels gerds i la capacitat d’estimular les defenses immunològiques fa que siguin uns excel·lents aliats per prevenir infeccions bucals, gota i reumatisme i càncer.
Formes de preparació i consum
Pel seu sabor dolç i perfumat, el gerd és una delícia quan es pren al natural. Però també es pot emprar per fer melmelades, gelees, pastissos, gelats, macedònies, begudes, licors i incomptables productes dietètics baixos en calories.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Gerdera
El gerd enforteix els músculs de la matriu, de manera que és molt útil per al part, però també per alleugerir els dolors menstruals. Per això, amb les fulles dels gerds s’acostumava a preparar una infusió que feien servir les comadrones per ajudar les dones en el part. Els gerds també poden utilitzar-se com a licor per glopejar per a problemes de genives i úlceres a la boca.
Les principals zones productores són Rússia, l’antiga Iugoslàvia, Polònia, Hongria, el Regne Unit i Canadà.