Sàlvia
(Salvia officinalis)Planta amb nombroses branques, sortides i turmentades, que poden arribar fins a més de 60 cm d’alçada. Les fulles són grosses, rugoses, oposades, peciolades i ovalanceolades. El color és verd grisós a l’anvers i blanquinosa al revers. Les flors agrupades són de color blau violaci, sovint blanc o rosaci.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Sàlvia
Castellà: Salvia
Anglès: Sage
Categoria
Bolet o Herba aromàtica
Família
Comercial: Herba aromàtica
Científica: Labiada
Propietats/beneficis
És una bona font de vitamina D.
Formes de preparació i consum
La sàlvia s’utilitza, sobretot, amb carns greixoses com ara el porc i l’anguila.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Sàlvia
La sàlvia és originària de les regions mediterrànies. La planta, que des dels temps més remots ha estat considerada com a dispensadora de la llarga vida als qui en mengen, ha pres el seu nom botànic i català del llatí salvia, que vol dir