Kiwi
(Actinidia deliciosa)Fruit de mida i forma semblants a un ou. La pell és aspra i peluda, de color marró fosc. La polpa té un color verd intens que s’aclareix al centre, on es concentren petites llavors negres comestibles.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Kiwi
Castellà: Kiwi
Anglès: Kiwifruit
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruita tropical/exòtica
Científica: Actinidiàcia
Valor nutricional
50 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
150 grams
Propietats/beneficis
El kiwi ofereix un important contingut de vitamina C, sis vegades superior a la de la llimona. També és ric en proteïnes, ferro, calci i fòsfor. Aquest fruit millora el sistema circulatori i nerviós. Així mateix, contribueix a la formació d’ossos i dents, per aquest motiu, és recomanable el seu consum als infants i a les persones amb reuma.
Formes de preparació i consum
El kiwi es consumeix principalment fresc. Quan no està madur es pela amb dificultat i la polpa és compacta i seca, amb un sabor molt àcid. Un cop assolit el punt de maduresa, presenta una lleugera elasticitat al tacte, la polpa té un sabor aromàtic i dolç, amb un punt d’acidesa que el fa particularment agradable. Per al consum familiar s’aconsella deixar madurar els fruits lenta i espontàniament, en ambients frescos entre 5 i 12ºC tancats en bosses de plàstic impermeables. En cas que es vulgui accelerar la maduració, és suficient en posar els kiwis en una bossa amb unes pomes madures, durant un parell de dies. Després es treuen les pomes i els kiwis es deixen madurar en un ambient d’uns 20ºC. Es consumeix principalment en fresc, sent una de les fruites més populars a tot el món. La millor manera de prendre’l és pelant-lo o tallat per la meitat i menjat amb cullereta.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Kiwi
El kiwi deu el seu nom a un ocell de Nova Zelanda al qual s’assembla molt, un ocell que no té ales i viu en forats excavats a la terra. El kiwi és molt eficaç per fer que els aliments esdevinguin més tendres. Així, per exemple, si es passa per sobre un tros de carn cru, aquesta s’estova i es fa més tendra a l’hora de coure-la o fer-la a la planxa. Això és gràcies a un enzim (actinidina) que descompon les proteïnes. Encara que es classifica com a fruita tropical, realment és originari de certes regions temprades de l’Himàlaia, de la Xina oriental i del Japó meridional i central, on encara es troba de forma silvestre. El seu cultiu es realitza en aquestes regions des de temps immemorials, encara que per a la resta del món era una fruita totalment desconeguda fins a principis del segle XX.
El primer productor mundial de kiwis és Nova Zelanda, seguida de lluny pels Estats Units, Itàlia, França, Xile, Japó, Austràlia i Espanya.