Albercoc

(Armeniaca vulgaris)

Fruita de forma gairebé esfèrica de color groc ataronjat. El tacte de la pell és suau i sembla de vellut. La llavor interior és de color marró i té forma d’ametlla. El diàmetre és proper als 3 o 4 cm.

    • Gen
    • Feb
    • Mar
    • Abr
    • Mai
    • Jun
    • Jul
    • Ago
    • Set
    • Oct
    • Nov
    • Des
    • Cultiu a l'aire
    • Cultiu forçat en hivernacle
    • Conservació en càmeres frigorífiques
    • Producte de varies procedències
    • Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)

Traducció del nom

Català: Albercoc
Castellà: Albaricoque
Anglès: Apricot

Categoria

Fruita

Família

Comercial: Fruita de pinyol
Científica: Rosàcia

Varietats

Canino, Corbato, Galta Roja, Moniqui, Tadeo, Ginesta, Mauricio

Valor nutricional

44 calories per cada 100 grams

Grams que fan una ració

3 o 4 peces

Propietats/beneficis

L’albercoc és una fruita astringent quan es consumeix en fresc i laxant quan està seca, fet que la converteix en un remei eficaç contra el restrenyiment. També és un aliment aperitiu, refrescant i nutritiu, de baix poder energètic. Aquesta és una de les fruites més riques en vitamina A, fet que afavoreix la vista i la bellesa de la pell, ja que evita que es torni seca i rugosa. Per aquest motiu, es recomana el consum d’albercoc per a la prevenció d’afeccions cutànies, del sistema respiratori, l’anèmia, la tensió alta i la retenció de líquids. A més, el seu alt contingut en carotè i vitamina C —antioxidants naturals— fan que el seu consum sigui recomanat per a la prevenció del càncer.

Formes de preparació i consum

L’essencial dels albercocs és que siguin molt madurs; en aquest cas, la polpa és dolça i perfumada. A causa de la seva dolçor exquisida i la fragància perfumada, els albercocs es consumeixen principalment com a fruita fresca, encara que amb ells s’elaboren també conserves, melmelades i confitures. En alguns indrets se solen deixar assecar sense os en forma dels coneguts “orejones”. Pel seu baix poder energètic i el seu alt contingut en potassi, eliminador de sodi, es recomana el consum d’albercoc, en particular, a les persones que tenen obesitat. Les persones amb l’estómac delicat han de menjar-los molt madurs i sense pell. Així mateix, els hepàtics els han de consumir amb moderació. En cas de tenir pedres al ronyó, és millor abstenir-se de menjar-ne.

L’arbre on creix i les seves curiositats

Albercoquer

L’origen de l’albercoc està molt debatut, però les últimes investigacions el situen al nord de la Xina, trobant-se encara de forma espontània a Turquestan, nord de la Xina, Amèrica i Tíbet. Els xinesos coneixien l’albercoc dos o tres mil anys abans de Crist i l’anomenaven “sing”. El nom d’aquesta fruita, tal com el coneixem ara, prové de l’àrab (“El-Barquaq”). Els àrabs van ser els qui van estendre el cultiu de l’albercoc pel litoral mediterrani.

Actualment, es troba cultivada per totes les zones càlides i lliures de gelades primaverals. Els principals països productors són Turquia, Espanya (Múrcia, València, Albacete, Saragossa, Balears, Alacant, Màlaga, Castelló), Itàlia, Grècia, França i els Estats Units.

Utilitzem les galetes per millorar els nostres serveis i oferir-te una bona experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu us.

Veure política de galetes Tanca pop-up