Papaia

(Carica papaya)

Fruit de forma semblant a una pilota de rugbi amb pell de color verd fosc i que, quan madura, es torna groga. La polpa és sucosa i compacta, de textura similar a la del meló i de color groc ataronjat, amb una cavitat interior on es troben unes llavors negres i rodones.

    • Gen
    • Feb
    • Mar
    • Abr
    • Mai
    • Jun
    • Jul
    • Ago
    • Set
    • Oct
    • Nov
    • Des
    • Cultiu a l'aire
    • Cultiu forçat en hivernacle
    • Conservació en càmeres frigorífiques
    • Producte de varies procedències
    • Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)

Traducció del nom

Català: Papaia
Castellà: Papaya
Anglès: Papaya; Pawaw

Categoria

Fruita

Família

Comercial: Fruita tropical/exòtica
Científica: Caricàcia

Valor nutricional

20 calories per cada 100 grams

Grams que fan una ració

150-200 grams

Propietats/beneficis

La papaia té un alt contingut en aigua i és rica en vitamines A, B i C. Aquesta fruita té la propietat de descompondre les proteïnes, fet que accelera el procés digestiu. La papaia és diürètica i actua favorablement sobre la regulació dels trastorns intestinals, especialment en l’alimentació infantil. El suc de papaia és un remei popular contra l’amigdalitis dels nens.

Formes de preparació i consum

La papaia es pot consumir de diverses maneres: com a fruita fresca, en amanides, tallada madura a rodanxes amb sucre i llimona; i també com a gelea al bullir-la amb aigua i sucre, estant verda i tallada a rodanxes sense pell. Les llavors que hi ha al centre d’aquesta fruita es poden treure fàcilment amb una cullera al moment de consumir-la. Un cop pelada i partida en trossos es pot intensificar el seu sabor posant-hi per sobre una mica de suc de llimona.

L’arbre on creix i les seves curiositats

Papaier

La papaia és una espècie originària de l’Amèrica Central, probablement del Golf de Mèxic i de les Antilles.

El papaier és un dels fruiters més important dels tròpics, cultivant-se a tota Centre-amèrica, Nord-amèrica (Califòrnia i Florida), Àfrica del sud, Àsia (Xina, Japó, Índia, Indonèsia, Ceilan i Filipines) i en diverses illes d’Oceania (com Hawaii). A la zona mediterrània, el cultiu està poc estès (Espanya, Itàlia, Israel, etc.).

Utilitzem les galetes per millorar els nostres serveis i oferir-te una bona experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu us.

Veure política de galetes Tanca pop-up