Bleda

(Beta vulgaris)

Hortalissa amb unes fulles grosses, lluents, ondulades i de color verd amb nervadures molt marcades i tija blanca.

    • Gen
    • Feb
    • Mar
    • Abr
    • Mai
    • Jun
    • Jul
    • Ago
    • Set
    • Oct
    • Nov
    • Des
    • Cultiu a l'aire
    • Cultiu forçat en hivernacle
    • Conservació en càmeres frigorífiques
    • Producte de varies procedències
    • Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)

Traducció del nom

Català: Bleda
Castellà: Acelga
Anglès: Swiss chard

Categoria

Hortalissa

Família

Comercial: Hortalissa de fulla
Científica: Quenopodiàcia

Varietats

Bleda verda, Groga de Lyon

Valor nutricional

33 calories per cada 100 grams

Grams que fan una ració

250 grams

Propietats/beneficis

La bleda és rica en ferro i vitamina A, així regularitza les funcions de l’estómac i de l’intestí gros, combat el restrenyiment i les hemorroides, i té efectes curatius en les inflamacions interiors i exteriors i en les malalties de la pell. També és rica en fibra i sals minerals i s’utilitza molt en règims d’aprimament.

Formes de preparació i consum

Simplement bullides o cuites al vapor, soles o amb patates, i amanides amb un bon oli d’oliva, les bledes són un plat sa, excel·lent en tots els sentits i econòmic. També poden ofegar-se, un cop cuites, amb ceba, all i julivert, tot ben picat, afegint una salsa espessa de tomàquet i deixant el conjunt una mica al foc.

L’arbre on creix i les seves curiositats

Bleda

La bleda és originària de les zones costeres d’Europa. Els àrabs van ser els qui van iniciar el seu cultiu sobre el 600 abans de Crist.

A Espanya, les principals zones de producció són Múrcia, Barcelona, Màlaga, València, Madrid, Cadis, Saragossa.

Utilitzem les galetes per millorar els nostres serveis i oferir-te una bona experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu us.

Veure política de galetes Tanca pop-up