Meló

Traducció del nom

Català: Meló
Castellà: Melón
Anglès: Melon

Categoria

Fruita

Família

Comercial: Fruites altres
Científica: Cucurbitàcia

Varietats

Grocs (Arrodonits: Groc Or, Moncayo; Allargats: Groc Canari, Groc Donal), Petits (Tipus Gàlia: Gredos, Yuma; Tipus Cantalup), Verds (Tipus Rochet: Categoria, Futur, Primerenc Verd; Tipus Piel de Sapo: Bardino, Braco, Pinyonet), Ver tardà (Tipus Tendral: Tendral Negre)

Valor nutricional

31 calories per cada 100 grams

Grams que fan una ració

150 grams

Propietats/beneficis

Per la seva riquesa en vitamines A i B, així com la cel·lulosa que conté, el meló és un aliment laxant. És també un bon depuratiu i desintoxicant i un excel·lent mitjà per proveir d’aigua l’organisme. Així mateix, l’alt contingut en aigua afavoreix el bon funcionament dels ronyons. Aquesta fruita resulta ideal per fer passar la set gràcies, sobretot, al seu contingut en potassi, calci, fòsfor, magnesi, ferro, zinc i iode. El meló és un fruit amb propietats catalitzants, mineralitzadores, aperitives, laxants, refrescants i diürètiques, però no convé als diabètics.

Formes de preparació i consum

El meló és recomanable per a tot el món. Generalment, es consumeix cru, ja sigui com entremès o per postres. Pot consumir-se amanit amb sal, pebre, sucre, etc., i també en forma de compota, xarop, melmelada, en almívar o en el seu propi suc. El meló és una de les fruites que es recomana consumir en dejú o abans de menjar. Si es menja per postres, arriba a un alt nivell de fermentació perquè queda retingut a l’estómac. La millor manera de conservar melons a punt per menjar-los és deixant-los en un lloc fresc i ventilat, però no al frigorífic. Només es recomana tenir el meló a la nevera una o dues hores abans de servir-lo, ja que fred resulta molt refrescant; i més a l’estiu. Algunes varietats s’utilitzen com a primer plat, com per exemple el típic meló amb pernil.

L’arbre on creix i les seves curiositats

Melonera

El lloc de procedència del meló és molt discutit, ja que alguns especialistes el situen a l’Àsia i altres a Àfrica. A les tombes dels faraons egipcis (que daten de 2400 anys abans de Crist) s’hi han trobat pintures de melons. Sigui on sigui, el cert és que el meló és un dels primers fruits que va cultivar l’home i que avui dia és una fruita cultivada en les seves nombroses formes o varietats per quasi totes les zones càlides del planeta. Hi ha tres trucs infal·libles per escollir un bon meló: a) Si la cua del meló es resisteix al torçar-la, el meló no està madur. Cal que es trenqui, per tant, per estar-ho. b) Les tallades de meló han d’estar dibuixades a la pell. c) Entre un meló d’aspecte impecable i de pell molt llisa i un meló amb pell reticular i granulada, s’ha d’escollir el segon.

Els principals països productors de meló són Itàlia, Japó, Egipte, Xina, els Estats Units, França, Mèxic i Espanya (Ciudad Real, Múrcia, Almeria, Toledo, Badajoz, València, Cadis, Córdoba, Huelva, Sevilla).