Farigola

(Thymus vulgaris)

Planta d’una aroma intensa i agradable, molt polimorfa, de 10 a 40 cm d’alçada, amb nombroses branques llenyoses, erectes, compactes i marronoses. Les fulles, de 3 a 8 mm, són lineals, oblongues, dentades, oposades i amb el pecíol o els seus marges capgirats i blanquinosos pel revés. Les flors són axil·lars i estan agrupades a l’extremitat de les branques.

    • Gen
    • Feb
    • Mar
    • Abr
    • Mai
    • Jun
    • Jul
    • Ago
    • Set
    • Oct
    • Nov
    • Des
    • Cultiu a l'aire
    • Cultiu forçat en hivernacle
    • Conservació en càmeres frigorífiques
    • Producte de varies procedències
    • Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)

Traducció del nom

Català: Farigola
Castellà: Tomillo
Anglès: Thyme

Categoria

Bolet o Herba aromàtica

Família

Comercial: Herba aromàtica
Científica: Labiada

Valor nutricional

25 calories per cada 100 grams

Propietats/beneficis

La farigola és rica en vitamines A i C.

Formes de preparació i consum

La farigola s’usa com a condiment per a molts plats: dóna gust a l’escudella, a l’aviram, a les salses i a la caça. S’utilitza també amb peix i amb fruites.

L’arbre on creix i les seves curiositats

Farigola

La farigola és originària de la regió mediterrània, on és molt comuna com a planta silvestre. Aquesta herba va ser utilitzada pels grecs com a encens en els seus temples. Una llegenda explica que la farigola va néixer de la llàgrima de la bella Helena, a qui els déus van convertir en planta.

Utilitzem les galetes per millorar els nostres serveis i oferir-te una bona experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu us.

Veure política de galetes Tanca pop-up